Fi de la legislatura, eleccions a l'horitzó
Es van delineant les autonòmiques catalanes citades per al 14 de febrer.
Les eleccions imposades per l'aplicació de l' 155 el 21 de desembre de l' 2017 van llançar com a resultat la constitució de la XII legislatura. Encara que va triomfar l'independentisme, ni el governar ni el parlament van reprendre el camí cap a l'autodeterminació, van ser obedients i van intentar per tots els mitjans pactar amb el govern PSOE-UP la recuperació d'una autonomia retaceada. També van ser un desastre en el terreny social. Davant la crisi sanitària i econòmica, van actuar a favor dels interessos empresarials per sobre de les necessitats populars. abans, el President Quim Torra va ser destituït sense que hi hagués una resposta contundent. Ara la XII legislatura ha quedat formalment dissolta "Sense pena ni glòria", tirant una palada de terra sobre la sobirania de el poble català. El seu epitafi hauria de dir: "Va morir labedeciendo la legalitat espanyola i servint a l'capitalisme ".
D'aquesta manera, les eleccions de l'14F apareixen a l'horitzó proper. Es donaran en el marc de la confusió, desconfiança i desmoralització que han causat en alguns sectors les conduccions dels partits independentistes majoritaris. Malgrat els cops de el règim i les maniobres dels seus propis dirigents, el poble català no ha estat derrotat per la qual cosa, no ha dit la seva última paraula. En aquest sentit, són molt importants els posicionaments que adopti la CUP, ja que es postula per impulsar un "Nou embat contra el estat ", des d'una posició anticapitalista que aixeca la consigna "que la crisi la paguin els rics i no els treballadors ", acompanyada de mesures transicionals alternatives, tal qual van ser plantejades en els actes de l'19D, dels quals vam participar.
La CUP té la gran oportunitat de transformar-se en l'actor hegemònic d'un canvi profund, tant a nivell democràtic com social, a condició de superar les contradiccions que la travessen. Des del nostre punt de vista, lamentablement, el “Nou Cicle” no està avançant en tal sentit. Adoptar com a objectiu la "Unitat estratègica" i la pressió a l' règim perquè accepti un "Nou referèndum" impliquen un retrocés en algunes de les principals autocrítiques que la CUP va expressar oportunament. estratègicament, recrear la unitat amb sectors que transmeten els interessos de la burgesia catalana, conduirà a noves decepcions, quan ja ha tingut un alt cost en repressió, pèrdua de llibertats democràtiques, presxs polítics, exiliadxs i persecució d'activistes per la llibertat.
Tot i que la definició de Dolors Sabater (Guanyem) com a candidata a encapçalar les llistes de la CUP és una decisió sobre una qüestió tàctica, com ho són les eleccions burgeses, s'abona a un curs estratègic amb el qual no coincidim. Des del més alt de la llista, Sabater li ha d'imposar a la campanya un perfil reformista, allunyat de les posicions més combatives de la CUP, de plantejaments anticapitalistes i per la independència de classe. no és casualitat que l'ex "Alcaldessa de l'canvi" a Badalona -que no va ser tal- hagi estat abordada també com a potencial candidata d'ERC. El concret és que la consideren afí a altres sectors reformistes com els Comuns d'Ada Colau, socis de l'claudicant Podem de Pablo Iglesias. I, cal preguntar-se ¿com quedarà la versió definitiva de el programa electoral i en particular, la formulació de govern?, ja que l'acord encara no està totalment tancat.
Ens reafirmem en la necessitat de posar de peu un front de esquerra radical, anticapitalista, amb un programa transicional conseqüent de independència de classe, com ho venim plantejant públicament i en cada instància de debat que la CUP ha obert: "Donaria un missatge clar i sense ambigüitats sobre l'estratègia a fixar i també li donaria una empenta a la disputa de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. des de ja, seria més contundent si fossin part Anticapitalistes i Esquerra Revolucionària. A l' Igual que la participació d'organitzacions com la CRT, AL, Corrent Roja i SOL. Cal un front que no es quedi a mig camí en les seves propostes de canvi, com els passa als reformistes. Aquesta variant és el que està faltant perquè no siguin les opcions burgeses de el règim, ni la ultradreta, les que es nodreixin de la desil·lusió i el descontentament popular creixent. "
La realitat no està determinada només ni essencialment per les eleccions. Davant la crisi capitalista, la perspectiva és que avancin les lluites i les rebel·lions a tot el món. a França, les mobilitzacions dels "Armilles grogues", les vagues generals i els enfrontaments contra el govern i el règim, projecten la millor imatge d'una Europa que acumula contradiccions, desigualtat social i respostes dels treballadors i els pobles. Per això es col·locarà a l'ordre del dia la postulació d'una alternativa socialista, com ho ha estat la plaça de Maig tenyida de vermell en l'Argentina pel MST al FIT-O, encara amb les dificultats i limitacions que imposa la pandèmia. Més enllà de les qüestions tàctiques, cal començar a establir les bases polítiques i principistes de acció dels que ens reivindiquem socialistes revolucionaris i internacionalistes.
