No a l'preacord ERC-CUP
No cal donar suport als que dilapiden la força mobilitzadora de el poble català per l'autodeterminació i defensen a l'capitalisme.
La presidenta de l' parlament, Laura Borràs (JxCat), prendrà contacte amb els partits polítics i, finalment, sorgirà un candidat a President de la Generalitat per al debat parlamentari de divendres que ve. per aconseguir la investidura, Pere Aragonés compta amb un preacord amb la CUP, mentre que segueixen les negociacions ERC-JxCat; les travetes i els acords d'equilibri inestable a últim moment caracteritzen la seva relació.
JxCat i ERC vénen de comandar l'anterior governar a conjunt, primer amb Quim Torra, ungit per l'expresident Carles Puigdemont i després amb el mateix Pere Aragonès. Encara que amb total moderació, els partits catalans majoritaris no van abandonar per complet els seus discursos independentistes, contra el règim de l''78 i per l'amnistia per als presos polítics. Però van ser molt més contundents en el seu accionar polític regressiu: van intentar consensuar amb el govern opressor espanyol, sembrar expectatives en les falses promeses de Pedro Sánchez, van posar la proa cap a l'autonomisme, van mantenir les retallades al públic, van aprofundir la desigualtat social i van ser responsables polítics per la repressió duta a terme per les BRIMO i els Mossos. en resum: dilapidar el poder de la mobilització de l' poble català per concretar el mandat de l'1-O per la República Catalana i, com qualsevol típic govern burgès, van afavorir els interessos dels empresaris, els rics i els poderosos.
En aquest sentit, la CUP ve donant passos contradictoris i negatius: la rebaixa de el programa anticapitalista per fer un front amb Guanyem, ara l'anunci d'un preacord amb ERC, que li deixa la porta oberta a el suport i fins i tot a la incorporació a un eventual govern encapçalat per Aragonés i els senyals de voluntat política d'acostament a JxCat. Alguns punts de l' acord, que només han transcendit pels mitjans de comunicació massiva, es refereixen a la presa de mesures "Davant la" emergència habitacional "i els desnonaments, el reforç de l'atenció primària i supeditar l'ús de les bales foam que els Mossos publiquin els protocols sobre el seu ús…i la preparació d'un nou referèndum per a un nou embat contra l'Estat ". Aragonés va ser més enllà i va declarar que se sotmetrà a una qüestió de confiança a mig mandat a canvi que la CUP li aprovi els pressupostos, alguna cosa similar al que ja van implementar en el seu moment amb Puigdemont.
La direcció de la CUP ha anunciat que el text complet serà sotmès a debat i votació de la base perquè decideixi si aprovar o rebutjar-. Cap dels punts que van transcendir canvia l'essència de l' problema: pel que van fer amb el "Procés”, en la gestió posterior i per la dinàmica autonomista que li imprimeixen a la realitat catalana, no es pot dipositar confiança a ERC i JxCat, aprovar els seus pressupostos o integrar un govern burgès amb ells. Seria una gran contradicció haver defensat la ruptura franca amb el règim, haver denunciat la repressió a la joventut en els carrers i als inquilins en els desnonaments, haver-se posicionat en oposició als que van conduir el governar i ara passar a donar-los suport. els dirigents d'ERC i JxCat segueixen sent els mateixos que van privatitzar en sanitat i en els serveis públics i que defensen els interessos patronals per sobre de les necessitats populars.
Plantejar com a centre per a un acord impulsar un nou referèndum treu de l'eix la necessitat d'impulsar la mobilització massiva, les vagues i la creació d'organismes independents de poder popular. ens expressem al costat de les companyes de la CUP que vénen sent crítics de l' curs actual, que rebutgen el preacord i la integració a l' governar, per no acabar com Podem, que va passar de ser una expressió política sorgida de l'esbroncada dels Indignats a formar part d'un govern burgès.
Més enllà de l'resultat de la consulta, seguirem insistint en la necessitat de conformar una forta alternativa d'esquerra, conseqüent en la lluita per la República Catalana i anticapitalista, allunyada tant de l'oportunisme com de el sectarisme, d'independència de classe, amb la estratègia de l'socialisme amb democràcia. Els que ens reivindiquem socialistes, revolucionaris i internacionalistes hem de donar passos per fer-ho possible.
