11S: Visca l'1-O i l'autodeterminació catalana!
La Diada ens trobarà als carrers. Redreçar la lluita per la República obliga a debatre com fer-ho per guanyar.
El govern de "Coalició progressista" no és tal. Menys d'esquerra i socialista. Ho demostra cada dia. Les expectatives sembrades pels diners d'ajudes de la UE se saldaran amb milions d'euros per a les arques de les grans empreses. A el poble treballador no arribarà el que es necessita sinó ajustos. Les reformes a les pensions, el miserable augment salarial en dansa, la continuïtat de la reforma laboral del PP i els salvatges augments de l'electricitat són alguns indicadors de el rumb adoptat per Pedro Sánchez. Sota la tutela de la UE seguiran intentant que la crisi la paguin els de baix.
cap sorpresa
La monarquia corrupta i anacrònica comanda un règim esgotat. Que els dóna l'esquena als reclams dels moviments feministes, culturals i socials. Que està absolutament tancat a reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Que es basa en una justícia parcial i addicta a el poder. Que enfronta la pandèmia amb mesures sanitàriament deficients, socialment injustes i políticament antidemocràtiques. Que és cada vegada més xenòfoba i discriminatòria. Modelada i fidel hereva de l' franquisme.
Una partitura semblant
el governar porta a Catalunya cap a més desigualtats socials. Y más privilegios para los capitalistas. Grans sectors de la societat van tocar fons o estan a la vora d'ell. La precarietat laboral galopa al seu aire. Més enllà dels discursos, des de la Generalitat, la societat ERC-JxCAT s'allunya de l'objectiu independentista. No hi ha diàleg, hi ha monòleg. Amb un missatge inequívoc: República Catalana no. Amnistia no. Concessions parcials si. Autonomia regenteada si. Són respostes allunyades dels reclams mobilitzats de el poble català. la distención és una política compartida.
Res amb els governs burgesos
Encara que tenen matisos i topades, Pedro Sánchez i Pere Aragonès encapçalen dos governs burgesos. Transiten més per l'acostament que per la ruptura. No se puede depositar ninguna expectativa en los que sostienen al régimen, ni en los que inconsecuentes en la lucha por derrumbarlo. Tampoc en els "Crítics des de dins". Unides Podem ja és part de la "casta". Encara que intentin diferenciar-una mica, van darrere de el PSOE com el PCE i IU. es van adaptar a la institucionalitat i a el sistema capitalista com el seu "Pota esquerra". el "Mal menor" és una mentidera maniobra política.
La burocràcia sindical còmplice
Els altres responsables per la situació actual estan en les conduccions de CCOO i UGT. Estan més en els despatxos de govern ia les gerències patronals que als carrers. No criden a assemblees per consultar què fer i amb quin programa. Limiten i aïllen les lluites, reflectint els interessos de la burocràcia per sobre de les necessitats dels treballadors. Per aquests motius, les lluites coordinades, les mobilitzacions nacionals i la vaga general són mesures encriptades.
Donar volta tot
En tot l'estat espanyol cal una nova alternativa política. d'esquerra, anticapitalista, d'independència de classe, que impulsi i doni suport a les lluites. Que es nodreixi dels treballadors, els estudiants, les dones, els pensionistes, els immigrants i dels que vulguin lluitar. Que sigui conseqüència antiimperialista i no cedeixi un pam a el règim monàrquic parlamentari de l''78. Que faciliti el reagrupament dels que busquen un camí diferent per derrotar la dreta i a la ultradreta.
Autodeterminació i socialisme
La CUP que se reivindica anticapitalista, crida a la mobilització i formula crítiques a l' governar, podria encapçalar un projecte d'aquest tipus. Segurament se sumarien amb entusiasme amplis sectors d'activistes, no només a Catalunya. Però és impossible conformar una alternativa conseqüent sense trencar els acords amb ERC que van permetre la investidura de Pere Aragonès. I sense passar a l'oposició franca, independent de el govern burgès.
Amb el poble català
Més enllà d'aquesta conjuntura de contradiccions, reflexions i algunes decepcions, todavía no está dicha la última palabra porque el pueblo catalán no fue derrotado. Cal reprendre les mobilitzacions massives i l'organització popular per a un nou embat. Pels drets democràtics i socials pendents. Per la fi de la persecució i l'anul·lació de les causes als exiliats i activistes. Per una sortida de fons: el socialisme amb democràcia que defensa la Lliga Internacional Socialista. L'únic sistema que pot assolir la plena llibertat i satisfacció de les necessitats socials, sense explotadors ni opressors. La confluència dels socialistes, revolucionaris i internacionalistes, distanciats de el sectarisme i de l'oportunisme, seria un gran pas endavant en el camí d'aquesta estratègia.
A baix la monarquia i el règim de l''78!
Que la crisi la paguin els capitalistes!
