Argentina: Reportatge a Alejandro Bodart. "L'acord entre el PO i el MST té una enorme importància política"

Reproduïm aquesta nota publicada a Alternativa Socialista, periòdic del MST, amb el company Alejandro Bodart, secretari general de l'MST al Front d'Esquerra Unitat i precandidat a governador de la Província de Buenos Aires. Us preguntem sobre les perspectives del país, la transcendència política del nostre acord recent amb el Partit Obrer i el plenari obert de l'esquerra i els lluitadors que les dues forces convoquem per dissabte 17 de juny a la Plaça Congrés.

Com veus el panorama del país amb el proper govern?

Anem a un país on la crisi sens dubte farà un salt, on el govern, sigui qui sigui qui finalment acabi triomfant, ho farà amb molt poques expectatives del moviment de masses i caldrà aplicar un pla d'ajust brutal, anar contra els salaris dels treballadors estatals, contra les jubilacions, contra els plans socials, flexibilitzar les condicions de treball, una barbaritat. Tot això per complir amb les condicions que imposa l'FMI, seguir pagant milions i milions de dòlars de deute extern i respondre als veritables amos de l'Argentina, que són els grans grups econòmics nacionals i les corporacions internacionals.

Com que aquest ajustament no passarà sense repressió, intentaran retallar les llibertats democràtiques. Aquest tipus d'atac ja l'estem veient a moltes províncies, com ara a Salta i Jujuy, on impulsen ordenances, lleis i fins i tot canvis constitucionals amb l'objectiu de multar, perseguir i prohibir la mobilització popular. Intentaran restringir el dret de vaga i la protesta social.

Per tant caldrà preparar-se per a aquesta perspectiva difícil i per això la importància d'enfortir a l'esquerra, no només electoralment sinó sobretot organitzativament, per poder respondre davant d'aquesta ofensiva reaccionària que intentaran aplicar i que intentarem que no passi. llavors, la perspectiva que veiem és cap a un nou Argentinazo similar o superior al de desembre de 2001, és a dir, un nou procés de mobilització massiva, una rebel·lió davant la pobresa i l'ajust sense fi, que acabi posant en crisi el govern, els partits del sistema i tota la institucionalitat d'aquesta falsa democràcia al servei dels rics.

Quina és la vostra valoració política de l'acord MST-PO?

L'acord entre PO i MST té una enorme importància política. Es dóna sobre la base de coincidències polítiques de fons amb relació a la batalla que hem de donar per revertir una tendència cada cop més electoralista del FIT Unitat. I per intentar transformar al capdavant en una eina no només per a les eleccions, sinó fonamentalment per organitzar la resistència obrera, juvenil i popular a la contraofensiva capitalista reaccionària que ja està en marxa i que s'aprofundirà després de les eleccions d'octubre.

Per això, cal un front d'esquerra que no només es reuneixi cada dos anys per veure com participar de les eleccions, sinó que actuï unit cada dia per lluitar-li els sindicats a la burocràcia, per donar suport a les organitzacions socials que barallen contra l'intent de l'Estat d'estatitzar-les, i contra l'intent de la burgesia que vol eliminar l'ajuda social per forçar un sector de la classe obrera a treballar en condicions de semiesclavitud. Un front per donar suport a la joventut, a les lluites ambientalistes, a les dones i diversitats, als jubilats que són a la lona, a tots els sectors populars que surten a defensar els seus drets.

Però l'acord MST-PO també és important per contrarestar una tendència política molt perillosa i que pot acabar liquidant el Front d'Esquerra Unitat. Em refereixo a l'intent d'hegemonitzar-lo per una de les forces integrants, el PTS, i canviar així l'essència del FIT-U que és un front d'unitat de partits i no una eina al voltant de la qual un sol partit acabi decidint candidats i perfil, quan fins i tot tenim molts matisos amb aquest perfil que aquesta força aixeca.

Quina importància té la convocatòria al plenari del 17 de juny?

La importància del plenari és estratègica, no només en aquesta conjuntura electoral, ja que ens permetria evitar que hi hagi dues llistes a les PAS si del plenari participessin tots els integrants del front. Per aquesta via, entre tota la militància, els amics del front i aquelles organitzacions que sense ser part donen suport al programa, es podria triar la millor fórmula, es podria discutir quin és el perfil més adequat i quins són els punts fonamentals del programa del FIT Unitat per tirar endavant en el proper període.
Però el plenari obert del 17 té una importància que va més enllà del pla electoral, ja que seria la manera de començar a organitzar l'enorme simpatia que té el front i fer que aquestes companyes i companys lluitadors que s'acosten i ens envolten deixin de ser merament observadors passius, que es convoquen de tant en tant quan hi ha eleccions, per passar a ser militants actius de l'organització i enfortir així l'estructuració social del front als diferents estaments de la societat. Aleshores no només tindrem centenars de milers de vots, sinó que començarem a tenir desenes i després centenars de milers de militants, que és l'única manera d'aconseguir que els canvis de fons que nosaltres proposem es puguin tirar endavant i fer-se realitat en un futur proper.

Segons la teva opinió, quines són les perspectives del FIT Unitat?

Estem en una cruïlla de camins al Front d'Esquerra. Ha estat un triomf enorme que hagi reunit el gruix de l'esquerra argentina i això ha permès que l'esquerra s'enforteixi en l'últim període. Però estem en una cruïlla de camins, ja que el front ha d'evolucionar i transformar-se en una eina no només electoral sinó en una alternativa als carrers per organitzar àmpliament la militància, els activistes, els simpatitzants, per donar baralla a tots els terrenys contra les diferents opcions de la burgesia argentina en la perspectiva d'un govern dels treballadors i dels sectors populars.

Si el front no aconsegueix evolucionar pot retrocedir. De fet hi ha cert estancament que està relacionat amb aquest problema. Juntament amb això, si es consolidés l´hegemonisme d´un dels seus partits integrants, basat essencialment en un projecte electoralista sense que tingui una relació directa amb l'estructuració real d'aquesta força a la classe obrera, als sectors populars, en militància organitzada, podria portar en algun moment que el front acabi explotant.

Per això és tan important la baralla que estem donant. En primer lloc per defensar el FIT Unitat, per enfortir-lo com una opció de lluita. Perquè nosaltres estem convençuts que el front no es pot acontentar només amb treure un diputat per aquí, un altre diputat per allà… Ha de ser una opció política per respondre cada dia a les diferents conjuntures que pateix el país i als diferents sectors de la societat, en la perspectiva de transformar-se en una opció de govern.