De l'amnistia a la immigració, un laberint de debats

Els socis d?investidura PSOE-Junts estan embrancats en diferents debats als quals s?ha sumat la immigració. Ho fan des de posicions retrògrades que poc els han d'envejar a les que sostenen el PP i Vox. Fan falta canvis de fons per girar-ho tot des d'una perspectiva socialista.

Els pactes que ERC i Junts van signar al PSOE per permetre la investidura de Pedro Sánchez a canvi d?una amnistia parcial i sense compromisos per mecanismes per al?autodeterminació, van donar oxigen al govern espanyol i al règim del '78. així i, la legislatura va ser “lligada amb fil” entre socis amb diferències i matisos. a l'per, els reformistes de SUMAR i Podem li renten la cara al govern, el PP i Vox despleguen un accionar retrògrad contra qualsevol tipus de amnistia i de mesura que no tingui el segell explícit de la dreta. El PP llueix un cinisme a tota prova ja que, alhora que pretén exercir de fiscal polític, sobre president, Alberto Núñez Feijóo, fa silenci davant la revelació pública de detalls sobre la utilització dels ressorts de l'Estat per perseguir il·legalment l'independentisme durant els mandats de Mariano Rajoy. En aquest marc de polarització política i d¿incertesa, es desenvolupa un nou debat sobre la immigració.

Migracions, un altre capítol de debat

El Govern central va aconseguir l'aprovació dels primers decrets al Congrés agònicament, gràcies al fet que Junts es va abstenir a l'últim minut de la votació. Els dirigits per Carles Puigdemont afirmen que com a contrapartida els va ser acceptada la cessió de competències integrals a la Generalitat sobre immigració a Catalunya. El PSOE ho rebutja, dient que només es va comprometre a delegar competències parcials. És un embolic de mitges veritats, desmentides i “diferents interpretacions” que desemboquen en un frau polític i més perjudici als immigrants, una cosa que no cal normalitzar.

Per què Junts reclama la gestió migratòria?

Tot i que un tema és l'acollida idiomàtica, el més important és que volen les competències per limitar la quota d'arribada d'immigrants d'acord amb percentatges de població de diferents nacionalitats i del PIB amb relació a la resta de l'Estat, a més, perquè els Mossos d’Esquadra participin en les decisions sobre expulsions ja que, com fa Vox, han relacionat la immigració amb la delinqüència. També tenen un objectiu polític a dues bandes: treure avantatge al seu competidor ERC, que disputa des de la presidència de Pere Aragonés i un altre que treu el cap des de la ultradreta, Aliança Catalana, el partit de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, que combina un discurs sobiranista amb el rebuig als estrangers. D'aquesta manera, Junts reprèn els pitjors postulats que en alguns moments van defensar els seus antecessors de Convergència, com Pujol i Mas.

El PSOE pel control centralitzat

Com a garant de la Constitució el PSOE vol que els diferents Ministeris de l'Estat mantinguin el poder centralitzat per continuar executant la repressió a les fronteres, les devolucions en calent, la negació de papers i drets socials bàsics. Més enllà de les definicions constitucionals i de les diferents interpretacions dels seus acords, tant el PSOE com Junts volen les competències per interessos propis que deixen en segon pla la desesperació de les persones que arrisquen la vida al mar, que fugen de la gana, la pobresa, les guerres i la repressió. Per aquests motius, no qüestionen la política migratòria de la Unió Europea ni el Pacte de Migració i Asil.

Els canvis que es necessiten són de fons

Acollir els immigrants és una obligació humanitària bàsica. És mentida que són una "amenaça per a l'ocupació dels nadius" i les “costums nacionals” com afirma la dreta i els que adquireixen el discurs d'odi. L'arribada d'immigrants és un segell distintiu de la humanitat, alimenta el conjunt de la societat amb la seva aportació a la diversitat cultural i al creixement econòmic. El problema no és la immigració sinó el capitalisme que provoca guerres, crisis econòmiques i pobresa generalitzada. Els enemics del poble treballador no són entre les persones que provenen d'altres països, sinó entre els patrons, els grans empresaris, els rics i els banquers que acumulen guanys milionaris a costa retallar drets socials, de pagar salaris que no cobreixen la suba inflacionària, d'imposar tarifes elevades i lloguers impagables. L'amnistia total, l'autodeterminació catalana, la immigració amb plens drets, papers per a tots i les conquestes socials prendran un cause realment positiu només quan les mobilitzacions trenquin les parets del laberint institucional pel qual passegen. Per aconseguir-ho, cal construir noves organitzacions polítiques revolucionàries i socialistes que donin suport a les lluites per les necessitats immediates, en la perspectiva d'un canvi estratègic, per un model més just que només podrà arribar de la mà del socialisme.