“Trama Koldo”: Hedor a descomposició avançada

La corrupció a les altures és una constant que fa fàstic. Fan falta mesures transicionals, per investigar i castigar els responsables, del primer al darrer. I que irrompi la mobilització popular, perquè no hi hagi impunitat.

Quin cervell va moure la mà?

Koldo García va ser la mà dreta de l'exministre de Transports José Luis Ábalos. Sent el seu xofer, assessor i protector, va cobrar el 3% dels contractes de mascaretes per la pandèmia, qüestió investigada en l'anomenada operació Delorme. En un curt lapse, els diferents serveis prestats van fer créixer el seu patrimoni personal en un milió i mig d'euros. Davant aquest escàndol de corrupció, el PSOE va baixar el polze a Ábalos, un personatge clau en la seva estructura partidària ja que va ocupar el càrrec de secretari d'organització i va presentar la moció de censura amb què Pedro Sánchez va reemplaçar Mariano Rajoy a la presidència a partir de la corrupció pel Cas Gürtel. Ábalos es va negar a renunciar a la seva acta de diputat i es va passar al grup mixt, desafiant el seu exlíder, quedant per fora del partit i obrint un nou tremolor polític. És impossible creure que la mà de Koldo s'hagi mogut sola.

Un altre cop es va obrir la Caixa de Pandora

El centre de l?escena l?ocupen les acusacions internes entre el PSOE, croades entre el PP i el PSOE, les investigacions de la justícia i la fiscalia de la UE, els violents debats a les Cambres i als mitjans de comunicació, les denúncies, les amenaces i les comandes de renúncies. La població assisteix a l'enèsim capítol de l'interminable registre de corrupció al poder. Només canvien els protagonistes, però sempre pertanyen als elencs del PSOE i el PP que són els pilars del règim del '78. La Caixa de Pandora va tornar a deixar escapar les misèries dels poderosos i privilegiats, entre d'altres, también están involucrados en la organización criminal empresarios, mandos de la Guardia Civil, funcionarios ministeriales y de los gobiernos de Canarias y de las Islas Baleares, en cuyo caso aparece el nombre Francina Armengol (PSOE) que en el momento de los hechos presidía Baleares y actualmente es la presidenta del Congreso de los Diputados. Els fets que ja van prendre transcendència pública són gravíssims, però seran “detalls” si s'arriba a conèixer tota la veritat i la cadena de responsabilitats. Entre la debilitat del govern, el foc creuat per la llei d'amnistia i els problemes socials, el futur de Sánchez ha tornat a enfosquir.

Amb el corruptòmetre del cinisme

Quan s'ensumava la mala olor de les Clavegueres de l'Estat vinculades als governs del PP, particularment Mariano Rajoy, semblava que s'havia arribat al sumun de la podriment, però a l'Estat espanyol, sempre hi ha un grau més de pudor per mesurar. L'espectacle en viu que estan donant Sánchez i Feijoó així ho demostra; el PSOE i el PP es defensen de les denúncies acusant l'altre... de robar més. Como sí todo esto fuera poco, la Fiscalía denunció dos delitos de fraude fiscal y uno de falsedad documental por más de 2 millones de euros en negociados con mascarillas, que la Agencia Tributaria atribuye a Alberto González Amador, la pareja de Isabel Díaz Ayuso (PP), presidenta de la Comunidad de Madrid. la pareja de la presidenta de la Comunidad de Madrid. Cabe reflexionar: Sí que hi ha problemes de corrupció que es repeteixen una vegada i una altra; con uno u otro gobierno y protagonista ¿cuáles son los problemas de fondo que se subsisten y que no se resuelven?

El trípode govern, règim i sistema

Els governs burgesos es componen d'autoritats que responen als interessos empresarials que, més enllà dels discursos, gestionen per sostenir i reproduir el l'estat, basat en l'explotació d'un grapat de privilegiats sobre la gran majoria dels treballadors i del poble. No tenen escrúpols a l'hora de fer servir qualsevol eina, legal o en B, just o injust, l'important són els guanys, que inclouen les “profites”. No els importa que el mitjà per enriquir-se sigui el drama de la pandèmia, ni que avanci la pobresa, la desigualtat, la precarietat o els baixos salaris. Aquesta és només una part de la corrupció del capitalisme, és estructural. D'una manera o altra, amb més o menys intensitat involucra els poderosos que hi participen directament, miren cap a un altre costat, investiguen parcialment i/o faciliten que hi hagi impunitat. I en el cas espanyol hi ha un component específic: el règim del '78 la institucionalitat del qual provinent del franquisme té la corrupció econòmica i política com a “denominació d'origen”. Per aquests motius, les solucions no poden ser només puntuals, cal atacar el fons dels problemes.

Comissió independent, mobilització i lluita per donar volta tot

Seria il·lusori esperar que sigui la justícia la que investigui amb transparència i profunditat la “Trama Koldo” i tots els casos de corrupció. les “investigaciones” institucionales todavía ni siquiera determinaron el “dificilisímo” acertijo de quién es el M. Rajoy que aparecía apuntado en los “papeles de Bárcena” por la Caja B del PP, la Fiscalía Anticorrupción ha archivado la investigación relacionada con el hermano de la presidenta madrileña Isabel Díaz Ayuso, beneficiado por un contrato de 1,5 millones de euros para comprar mascarillas y la lista de casos se puede ampliar hasta el cansancio, siempre en los alrededores del PP y el PSOE, incluso con negociados para adquirir vacunas durante la pandemia. La corrupción aparece una y otra vez en las narices de la Justicia, quan no entre les mans. Fan falta canvis radicals: la formació de comissions investigadores independents, conformadas por honestas personalidades y activistas a los que no digite el poder, por trabajadores de la salud, sindicatos combativos, organitzacions socials, representantes de los sectores perjudicados y asociaciones de víctimas del Covid-19, entre d'altres. Hacen falta Jurados Populares, magistrats electes per vot popular, sense privilegis, amb mandats revocables i el salari d'un obrer qualificat. Allò oposat als actuals que són una casta privilegiada al servei de tal o qual govern de torn. I cal que irrompi la mobilització popular, per exercir una forta pressió, que s'investigui de veritat i els corruptes paguin els comptes. Tot pel camí d'una sortida de fons, que només pot arribar del braç d'un govern dels treballadors i el poble i un sistema socialista en què siguin “els de baix” els que decideixin tot.