Solidaritat amb les masses palestines. Per una Palestina única, secular, democràtica i socialista.

A la matinada d’aquest dissabte 7 d’octubre, Hamas ha disparat milers de míssils contra Israel i ha irromput als pobles i ciutats israelianes al voltant de la Franja de Gaza amb nombrosos comandos armats, atacant bases militars i prenent ostatges tant soldats com civils. El poble palestí, fart d’anys d’opressió genocida, ha respost amb entusiasme, mobilitzant-se massivament. Milers de joves s’han sumat espontàniament a l’assalt dels filats i murs de la vergonya que envolten Gaza.

La resposta d’Israel ha sigut un bombardeig immediat contra objectius civils a Gaza, incloent-hi hospitals i una declaració de Netanyahu afirmant que estan en guerra i que els palestins sofriran un atac sense precedents. El cap de l’exèrcit sionista ha anunciat bombardejos massius i demana cínicament que la població civil abandoni Gaza sabent que els més de 2 milions d’habitants que hi resideixen no tenen on anar ni possibilitats de travessar el setge imposat per l’Estat sionista d’Israel.

Des de la seva fundació a sang i foc el 1948, l’Estat d’Israel ha estat un enclavament imperialista colonial. Ha perpetrat un genocidi i neteja ètnica sobre la població palestina que ha estat obligada a abandonar massivament la seva terra, a exiliar-se en països veïns i a viure com a ciutadans de segona a l’apartheid de Cisjordània o com a reclusos en l’enorme camp de concentració que és la Franja de Gaza.

Israel ha ignorat cada resolució de les Nacions Unides, expandint la seva extensió colonial amb assentaments il·legals en els cada vegada més reduïts espais palestins, provocant, atacant i massacrant a la població civil.

En els últims anys, l’Estat israelià ha virat considerablement encara més a la dreta i ha intensificat el seu accionar genocida. No sols ha legalitzat la tortura, sinó que també ha institucionalitzat l’apartheid i la neteja ètnica amb una llei que defineix Israel com un Estat jueu, ha limitat l’autodeterminació exclusivament als jueus, ha eliminat l’àrab com a llengua oficial, ha declarat «d’interès nacional» els assentaments il·legals, ha traslladat la seva capital a Jerusalem apropiant-se-la tota, desobeint els tractats de pau que determinaven que la ciutat era compartida amb Palestina i prohibia que s’hi establís la capital de cap dels dos països.

Des que Netanyahu va assumir el seu tercer mandat com a primer ministre el desembre de 2022, hi ha hagut una nova escalada d’atacs israelians. També s’han legalitzat nous assentaments i han planificat desenes de milers d’habitatges i noves colònies, han imposat la pena de mort per a “terroristes” palestins (definició que inclou qui llanci una pedra a un tanc), i han augmentat els bombardejos que han causat més de 200 morts de civils palestins només enguany.

Entre els atacs que més indignació han generat a la població, conjuntament amb l’escalada de violència a les colònies il·legals, hi ha les reiterades batudes de la mesquita Al Aqsa a Jerusalem, l’última l’abril d’enguany, amb policies israelians entrant a la mesquita disparant a tort i a dret i apallissant i arrestant gent indiscriminadament.

En tota aquesta manera de fer del sionisme cal buscar les causes que ens porten als fets actuals, amb centenars de morts i ferits. Encara que expressem el nostre dolor per la pèrdua de vides d’israelians civils, també aclarim que les morts de palestins a les mans de l’Estat sionista d’Israel durant les últimes dècades són moltes més i la suposada comunitat internacional, particularment l’imperialisme occidental, no s’ha pronunciat mai sobre el tema. La violència dels oprimits no pot jutjar-se amb els mateixos estàndards que la violència de l’opressor, en aquest cas Israel, que és un Estat amb poder nuclear i completament armat pels Estats Units.

Amb Hamas i el fonamentalisme islàmic en general, que considerem una ideologia completament reaccionària i producte del mateix imperialisme, ens separen diferències irreconciliables, però el nostre suport al poble palestí per resistir contra el seu opressor, l’Estat racista, genocida i colonial d’Israel és incondicional. Tot poble oprimit té dret a defensar-se i lluitar per recuperar el que li han arrabassat. I és un deure, no sols dels que som socialistes revolucionaris, sinó de tots aquells que estimen la llibertat i defensen els drets dels pobles a autodeterminar-se, fer costat al poble palestí.

Israel compta amb l’explícit suport financer, militar i diplomàtic dels EUA, tot l’imperialisme occidental i el silenci còmplice de les potències, com Rússia i la Xina, i també de gran part de les burgesies àrabs i governs pro imperialistes del món. De manera similar, potències regionals com l’Iran, que oprimeixen al seu propi poble a casa, defensen els seus propis interessos i no són amics del poble palestí. L’anomenada Autoritat Palestina també està corrompuda fins a la medul·la i exerceix un paper col·laboracionista. La principal víctima d’aquest procés que travessa setanta anys és el poble palestí, però no està sol, ja que compta amb la simpatia de milions de treballadors i joves d’Orient Mitjà i el món sencer.

Després de tants anys, queda demostrat que no hi haurà pau possible mentre continuï existint l’opressió de tot un poble a les mans d’un Estat opressor i terrorista creat artificialment per l’imperialisme. La pau vindrà de la derrota de l’opressor i la construcció d’una Palestina única, secular, democràtica i socialista en el marc d’una federació voluntària de repúbliques socialistes de tot l’Orient Mitjà.

Quan l’Estat sionista es recuperi de l’atac sorpresa, que reflecteix el major fracàs militar i d’intel·ligència d’Israel en dècades, intensificarà els seus atacs contra Gaza, altres regions i augmentarà la seva opressió cap a les masses palestines. El conflicte armat, relativament limitat en aquest moment, també pot escalar fins a convertir-se en una altra guerra regional. El deure de les masses treballadores i dels revolucionaris, no sols a la regió àrab sinó a tot el món, és agitar als carrers, llocs de treball, xarxes socials i allà on pugui contra l’opressió i ocupació israeliana de les terres palestines i obligar a l’Estat sionista recolzat pels imperialistes a retirar-se.

Des de la Lliga Internacional Socialista (LIS) cridem a la més àmplia mobilització internacional en defensa i solidaritat amb el poble palestí contra la nova matança que s’acosta i fins a acabar amb l’apartheid que sofreixen des de fa dècades.

Comitè Executiu de la Lliga Internacional Socialista – 07/10/2023.