12M en Catalunya: Vot crític a la CUP
Hi ha un gran percentatge de votants indecisos i dels sondejos no sorgeix qui serà el proper president. Un altre cop no hi ha un Front d'Esquerra per enfrontar-se al fals progressisme i la dreta. Cridem a votar críticament la llista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
Sondejos indicatius
Segons l´enquesta electoral del Centre d´Investigacions Sociològiques (CIS) i altres publicades, Salvador Illia (PSC-PSOE) sería el vencedor sobre Carles Puigdemont (Junts) y el actual president Pere Aragonès (ERC). Alejandro Fernández (PP) quedaria en quarta posició, irrompiria amb força la ultradretana Silvia Orriols (Aliança Catalana), Ciudadanos i Ignacio Garriga desapareixerien (Vox), Jéssica Albiach (Sumar i Comuns) perdrien representació. La candidata de la CUP, Laia Estrada, estaria entre el 3,2% i el 4,6% en intenció de vots. Les projeccions assenyalen que: el PSOE apareix més ben parat, s'ha posat en dubte la majoria independentista, irromprà la ultradreta catalana, la paraula final la tindran els indecisos i no és clar qui aconseguirà els suports necessaris per arribar a la presidència de la Generalitat.
Aquí no hi ha “mal menor”
el PSOE és un pilar del descompost règim monàrquic parlamentari el desastrós govern del qual és responsable pel deteriorament del nivell de vida de les grans majories i l'enriquiment d'un grapat de privilegiats, el PSC no és més que la sucursal local. Les formacions reformistes i “progressistes” com Sumar, Podem i Els Comuns són els que renten la cara al govern central i les seves polítiques. El PP i Ciutadans són les expressions de dreta que encoratgen l'aplicació del garrot tant a les llibertats democràtiques com als drets socials. En la mateixa adreça, la ultradreta de Vox i Alianza Catalana aporten un plus del racisme antiimmigrant més ranci.
Cada cop més autonomia que República
Més enllà dels encesos discursos “independentistes” atiats per la disputa electoral, Junts i ERC s'han alineat darrere de Pedro Sánchez i el seu fals diàleg, es barallen per demostrar quin dels dos negocia millor amb el PSOE. Els dirigents d‟aquests partits són responsables d‟haver deixat passar l‟oportunitat històrica d‟avançar cap a la República Catalana quan el poble estava mobilitzat per aconseguir-ho. Dia a dia sepulten la voluntat d'autodeterminació de l'1-O per retornar a l'autonomia tutelada pel règim. Els seus desastres de govern, mentides i traïcions alimenten el PSC i l'engendre d'Alianza Catalana. Amb ells al capdavant de la Generalitat, l'autodeterminació també s'allunyarà cada cop més.
Canviar alguna cosa perquè no canviï res
Els “socialistes”, les expressions reformistes i dretsistes tenen diferents tàctiques, grans diferències i disputen descarnadament pels vots. No obstant això, coincideixen a l'estratègia: no desbordar els límits del règim del '78 amb la mobilització i l'autoorganització popular i sostenir el capitalisme explotador comandat des de la UE. Volen canviar alguna cosa, perquè no canviï res, per això cal donar-los l'esquena a les eleccions ia la política quotidiana.
Fa falta un Front d'Esquerra
En el Proceso de Garbí, el 12M i l'endemà, la CUP continuarà davant la disjuntiva d'optar entre reforma i revolució. En aquest sentit, lamentem que una altra vegada no hagi trucat a posar de peu un Front d'Esquerra per a les eleccions i les lluites, amb un programa d'independència de classe que abasti des de les reivindicacions democràtiques i socials més urgents fins a les de fons: un govern dels treballadors i el poble i el socialisme. Des de SOL també els insistirem a Anticapitalistes, AL, CRT i Esquerra Revolucionària perquè fem passos cap a la unitat que es necessita per forjar una eina d'esquerra forta i alternativa.
Vot crític a la CUP
En aquestes circumstàncies, plantegem el vot crític a la llista de la CUP “Defensem la Terra”. Ho fem perquè, malgrat les limitacions programàtiques que esgrimeix l'armat electoral, els companys de la CUP, amb els quals hem compartit lluites i eleccions, reivindiquen l'anticapitalisme, l'autodeterminació, la necessitat lluitar per conquerir els drets democràtics i socials. Perquè els vots i eventuals banques obtingudes compleixin un paper progressiu, no han de donar suport a investidures ni governs burgesos, han de separar-se de ladaptació a la institucionalitat vigent i ubicar-se decididament al servei de la mobilització i de lautoorganització del poble treballador.
