Amb mentides i amalgames. El PO funcional a Putin i contra la solidaritat obrera
En una nota signada per Rafael Santos publicada a Premsa Obrera (1), el PO fa gala novament de la mentida i l'amalgama per atacar el MST i la LIS, se situa a la sendera del davant de la solidaritat obrera internacionalista en despotricar contra el Comboi Internacional de Solidaritat amb Ucraïna i, de pas, ratifica la seva política semicampista funcional a Putin. Una veritable “amanida russa”.
Per Guillem Pacagnini
Mentidor serial
La nota, que pretén polemitzar amb un article de Rubén Tzanoff -dirigent del SOL Espanyol i de la LIS, per a informació de Santos que ho assenyala com del MST- dispara a repetició una sèrie de mentides i disbarats sobre la naturalesa del Comboi i la nostra política.
Primera mentida de Santos: diu que la iniciativa és de"suport polític a l'OTAN", solidària amb el"Colla ucraïnesa-otanista" a la “guerra que lliura contra Putin". És clar, no aporta cap cita que sostingui semblant barbaritat.
Segona falsedat: es despatxa contra la LIS preguntant-se capciosament si intervenirem en les accions contra la guerra ia“continuar reclamant als governs imperialistes l'enviament d'armes, bombes i que aprofundeixin els atacs contra Rússia”. Un altre cop, tota evidència brilla per la seva absència.
I, prossegueix el text, apel·lant a un arsenal d'amalgames vulgars. Pretenent posar en boca de la LIS, declaracions a títol individual de David Acosta, un dels diversos coordinadors del Convoi, on es refereix, entre altres qüestions a supòsits “consells militars dirigits a les potències imperialistes”que no tenen relació amb la convocatòria oficial del Convoi i van ser extrets d'un butlletí de la Xarxa Europea de Solidaritat. I barrejant en una interminable parrafada fins a la“ICE als EUA”i la "persecució d´Espanya als immigrants africans a Ceuta i Melilla"… Totes afirmacions que no compartim i manifestament no són part de la política i el programa de la LIS. Un mètode cambalache, per intentar demostrar el que és indemostrable.
Aquest modus operandi creua tota la nota incloent asseveracions ratllanes amb el ridícul: “El pla proposat pel Convoi (...) vol confiscar els fons russos retinguts/robats pels EUA per comprar més armaments per a l'exèrcit ucraïnès de Zelensky”.
Correspon separar la molta palla de l'escàs blat de la nota de Santos per anar a l'essència de les afirmacions. Que són dos: atacar una iniciativa de front únic per solidaritzar-se amb el poble d'Ucraïna i, novament des del campisme, ratificar la seva solidaritat amb Putin i l'agressió armada contra aquest poble.
El Comboi: unitat d'acció solidària amb el poble ucraïnès
Com bé ho explicita RT a la nota, el Convoi és una iniciativa solidària d'unitat d'acció per donar suport al poble d'Ucraïna. (2) De la mateixa hi participen activistes i organitzacions sindicals, moviments socials i forces polítiques de diferents països, inclosa Ucraïna. Es busca articular una campanya internacional de caràcter humanitari per recol·lectar i apropar al poble Ucraïnès insums hospitalaris, generadors elèctrics, vehicles i altres materials necessaris que es puguin adquirir o rebre en donació.
Com també la nota explicita que més enllà del transport dajuda logística i humanitària, el Convoi vol convertir-se en una acció política per visibilitzar i enfortir la solidaritat internacional amb el poble agredit promovent una participació més àmplia d'organitzacions obreres i populars de diferents països. La LIS s'ha sumat a aquesta iniciativa, amb la nostra pròpia identitat i programa, sense signar el document de convocatòria per ser unilateral, qüestió que deixem explicitada, però el mètode de tergiversacions del PO oculta. La qual cosa ratifiquem en una nova publicació (3).
I ho fem donant continuïtat a diverses campanyes i accions internacionalistes de suport al poble ucraïnès en general i als nostres camarades de la Lliga Socialista Ucraïnesa/LIS que són part de l'heroica resistència, fins i tot amb companys caiguts al front de combat. I el poble d'Ucraïna es troba en una situació complicada a extrem per la destrucció d'hospitals i infraestructura energètica, entre altres atropellades perpetrades per l'imperialisme rus agressor que només la insensibilitat i neciesa política del PO pot desconèixer.
Una iniciativa que té moltes similituds amb la Flotilla Global Sumud, d'unitat d'acció àmplia, al voltant de dos punts clars: el suport al poble palestí i el rebuig a l'agressió sionista més enllà de les diferències importants existents entre els seus integrants. En aquest cas, el PO va acabar sumant-se a la darrera missió. No obstant això, davant aquest Convoi, quina és la raó per la qual el PO renega i combat una acció unitària de solidaritat obrera i popular internacionalista? Segurament, el nacionaltrotskisme genètic del PO, fa que la seva predisposició a les campanyes internacionalistes sigui episòdic, escàs i ordenat per les necessitats nacionals. però, essencialment, és la seva política campista absolutament funcional a Putin amb què hem intensificat la polèmica des que es va iniciar la invasió.
Campisme recarregat
Però la veritable essència de la nota de Santos és el seu caràcter funcional al govern de Putin. Com ho va ser la Conferència d'Atenes on el reclam central del retir de les tropes russes i la invasió imperialista va estar absent al seu document. (4) Un oblit que delata aquesta afició per les postures campistes del PO que en aquesta nota sembla que apareix augmentada i corregida.
Per a Santos l'essencial de laguerra entre l'OTAN i Rússia és que hi ha“un front imperialista que vol imposar un canvi de règim a Rússia, saquejar els seus recursos econòmics i superexplotar més de 100 milions de treballadors russos”. …. Amb una gran imaginació i fora de tota realitat, a més d'afirmar que“la guerra va començar molt abans. Podem prendre com un punt de partida el cop de Maidan el 2014…” (per fer aparèixer Rússia com a víctima?) recorre a una insòlita comparació històrica: caldria evitar una mena de“tractat de Versalles” que imposi condicions econòmiques a Rússia (sic).
Pretén injuriar la nostra política de suport al poble, dient que la guerra“no es defineix per qui va envair o va disparar primer”. Una tremenda barbaritat quan sens dubte és l'exèrcit rus qui va envair, va ocupar i va bombardejar destruint fins als hospitals. Desconeixent tot el posicionament històric del marxisme revolucionari.
La nostra política, la dels revolucionaris, la que ratifiquem en la resolució del III congrés de la LIS (5), és integral i en el camí del que aconsellaven Lenin i Trotski. Parteix d'una anàlisi marxista que pren tots els elements de la realitat, és a dir, els tres subjectes involucrats en el conflicte. Ucraïna, que és un país semicolonial, més enllà de l'orientació pro-OTAN del govern burgès de Zelensky. Rússia, que més enllà del debat el seu grau de desenvolupament és un país imperialista, una gran potència (no “mitjana”). El tercer subjecte, l'OTAN que per descomptat té ingerència en el conflicte, és l'aliança militar imperialista liderada pels EUA. I una anàlisi correcta pren els dos processos que es combinen en aquesta guerra: la invasió de Rússia, una gran potència agressora, a una semicolònia com Ucraïna, que es defensa, i la intervenció imperialista ianqui no directa, que per descomptat vol condicionar Rússia al servei de la disputa per l'hegemonia i el nou ordre que vol imposar. La política revolucionària ha de respondre de manera integral a aquest doble caràcter: una guerra justa de sobirania nacional contra la potència invasora i, alhora, un enfrontament interimperialista. Així com és completament equivocat ometre qualsevol d'aquests processos, ho és principalment ignorar el dret a l'autodeterminació del poble ucraïnès. Impulsar el derrotisme, és ubicar-se al camp de l'imperialisme rus. la política dels revolucionaris ens obliga a combinar la defensa del dret a l'autodeterminació del poble ucraïnès, amb el repudi a la invasió Russa i exigència de la retirada de les seves tropes ia la ingerència i utilització del conflicte pels EUA. i l'OTAN. I en aquest marc, la delimitació contundent del govern de Zelensky, com ho fa els nostres companys de la LSU/LIS.
Que pel seu propi interès l'OTAN recolzi Ucraïna contra Rússia no obliga els revolucionaris a desconèixer el dret del poble ucraïnès a la seva autodeterminació. Com assenyalava Lenin amb tota claredat: “La circumstància que la lluita per la llibertat nacional contra una potència imperialista pugui ser aprofitada, en determinades condicions, per altra ‘gran’ potència en benefici de les seves finalitats, igualment imperialistes, no pot obligar la socialdemocràcia a renunciar a reconèixer el dret de les nacions a l'autodeterminació”.(6)
Mentrestant, el PO continua tancat en els seus dilemes opinant que no es va completar la restauració capitalista, hi ha una casta burocràtica i Rússia només és una“potència mitjana”. Més enllà del lícit debat sobre el grau de desenvolupament imperialista, amb caràcter més regional o amb predomini del seu aspecte militar, no pot desconèixer (com ho fa Santos) que és el segon exèrcit del món (7) qui agredeix un país semicolonial i que està desplegant una clara estratègia annexionista.
la“confraternització revolucionària dels treballadors dels dos països i la instauració de governs de treballadors”, el corol·lari de la nota de Santos, passa a ser una salutació a la bandera, pur propagandisme en el marc d'una política regressiva i equivocada de cap a peus.
Els incurables hereus del mestre Altamira
És evident que els dirigents del Partit Obrer, a cadascuna de les seves actuacions demostren no només que no reneguen per res de la marca genètica del seu fundador Jorge Altamira, sinó que en algunes coses demostren ser els seus alumnes dilectes. No només per les seves anàlisis catastrofistes que els porten a ubicar-se malament a la realitat mundial actual, abordant tot conflicte com a antesala d'una tercera guerra mundial. Sinó pel seu mètode no científic de prendre només un aspecte de la realitat i extreure'n conclusions generals que deriven en polítiques equivocades, raonament compartit per sectaris i oportunistes i ben abordat per Trotski en les seves cèlebres discussions amb el POUM durant la guerra civil espanyola (8). I que el porta a desubicar-se completament a l'hora de definir el caràcter d'aquesta guerra.
Però fonamentalment mostra l'empremta altamirista en el mètode que utilitza per a la polèmica, apel·lant a la tergiversació i l'amalgama.
Trotski afirmava que a un marxista se'l coneix pel mètode d'informar-se rebutjant el costum dels que acomoden la realitat a un esquema preestablert per demostrar el que és indemostrable. Rebutjava el “mètode” de la “amalgama” consistent a triar elements parcials de la realitat, distorsionar-los , articular-los capritxosament i condimentar-los al servei demostrar el que és indemostrable. Qüestió que va estudiar molt bé analitzant el mètode de l'estalinisme, expert a amalgamar i ficar a la mateixa borsa d'agents de l'imperialisme tots els revolucionaris i trotskistes.(9)
El PO ha fet aquest mètode d'intrigues i mentides un marc habitual per encarar els debats i desqualificar l'oponent.
És el que fa Santos al seu article escandalós. Que estaria molt malament si fos només una discussió periodística. Però que és molt pitjor, perquè es tracta de posar dempeus una campanya de solidaritat obrera i internacionalista amb un poble sotmès a una criminal agressió imperialista.
- Ucraïna: la LIS i el MST en comboi de suport a la guerra imperialista
- Comboi de Solidaritat Internacional a Ucraïna – Lliga Internacional Socialista
- Ucraïna: per què participem al Comboi de Solidaritat Internacional? – Lliga Internacional Socialista
- A sota les guerres imperialistes! Per la unitat revolucionària internacional dels treballadors
- III Congrés de la LIS: Document sobre Ucraïna – Lliga Internacional Socialista
- Lenin, V. El dret de les nacions a l'autodeterminació,Prosveschenie 1914.
- els 20 exèrcits més poderosos del món | CABLEAT
- Trotski, L.Els ultraesquerrans en general i els incurables en particular.1937 a La Revolució Espanyola Ed. EY
- Trotski, L. Una nova fita a l'amalgama estalinista. Escrits, 1935
