Doñana: un altre desastre ambiental
Un dels aiguamolls més importants d'Europa és a punt d'una situació irreversible.
El final de l'estiu porta males notícies per al medi ambient. Després d'haver-hi de la hola de calor i d'haver aconseguit el trist rècord de ser la temporada estival amb més superfície devastada pels incendis forestals, setembre comença amb la lamentable notícia de la dessecació de l'aiguamoll Doñana, ubicat a Huelva, Andalusia.
Calor, sequera i incendis forestals
Cap a mitjans d'agost, el Ministeri per a la Transició Ecològica xifrava en gairebé 230.000 les hectàrees forestals cremades des de començament d'any 2022, una dada que multiplica per quatre la mitjana dels darrers anys en aquestes dates. Cal tenir en compte que la gran majoria dels incendis són atribuïts als bruscos fenòmens meteorològics; des de l'escassetat de pluja, fins a les fortes onades de calor. Fenòmens que es fan cada cop més freqüents, amb permanència en el temps i als territoris. El canvi climàtic és una realitat que afecta cada cop més totes les poblacions, amb conseqüències tràgiques per a l'ecosistema.
El sistema hídric, la flora i la fauna de debò risc
Doñana, és un dels aiguamolls més importants d'Europa i enclavament declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco. Compte amb un important sistema de llacunes, de les quals només unes quantes es mantenen amb aigua tot l'estiu, oferint refugi a les primeres aus que migren al sud després de criar al nord d'Europa, ia més, constitueixen els hàbitats d'un bon nombre d'espècies de flora i fauna estrictament aquàtiques.. La llacuna de Santa Olalla, la més gran i permanent de l'aiguamoll i la darrera que ha mantingut aigua durant l'estiu, està seca i esquarterada. Sense peixos, fauna, i amb una tercera part de l'arrossar plantat, el panorama és descoratjador.
Un problema de vella data
Els especialistes indiquen que la situació actual, ve de molt de temps enrere. Fa deu anys que les precipitacions estan per sota de la mitjana, això sumat a la sequera que està patint Europa ia la intensificació de l'agricultura que ha augmentat la demanda d'aigua. A les causes naturals que porten aquest fenomen, cal sumar-hi la incessant extracció d'aigua per al subministrament domèstic de la urbanització de Matalascañas i la poca, o més aviat escassa, planificació governamental per afrontar aquest problema. On una vegada més, prevalen els guanys d'uns quants, per sobre els recursos naturals que pertanyen a tots.
Només prenen mesures formals i insuficients
És urgent posar fil a l'agulla, rediscutir tot el sistema de producció i planificar l'economia sobre la base de les necessitats reals de la població i no dels interessos capitalistes. Allò oposat a les mesures formals que pren el govern de “coalició progressista” PSOE-UP a partir de les directives de la Unió Europea. Encara que no ho reconeguin, l'Estat espanyol està en emergència ecològica i ambiental. Una altra mostra d'això és el ecocidi que es desenvolupa al Mar Menor.
10 i 11 de setembre: Fòrum Global Socioambiental
En una aportació en aquest sentit, des de SOL, participarem el proper cap de setmana al Fòrum Global Socioambiental de la Lliga Internacional Socialista, un punt de trobada contra la indiferència. Una trobada que es planteja disputar la transició als tecnòcrates del capitalisme verd i als profetes del “no es pot”, de “la responsabilitat individual”. Un punt de partida per traçar les coordenades d‟un programa alternatiu i establir les bases d‟una reorganització integral de totes les regles de la producció, el consum i la vida. Sense naturalesa mercantilitzada. Sense ecosistemes violentats per la rendibilitat del 1 %. Participa.
