11S: Visca l'1-O i la República Catalana. Fa falta un front de l'extrema esquerra
Vivim cada cop pitjor. La inflació creix sense fre. La salut i l'educació públiques estan greument deteriorats. Els lloguers són caríssims. Les tarifes de llum i gas són impagables. La desocupació i el treball precari assoten milions de persones. Els joves i les dones són víctimes d¿un sistema injust i patriarcal. Els salaris i les pensions no arriben per arribar a final de mes.
Sánchez posa l'ullet a l'esquerra, però gira a la dreta. La crisi econòmica capitalista, la pandèmia, la guerra d'invasió russa a Ucraïna i les polítiques del bloc imperialista de la Unió Europea, assoten el poble treballador. Les seves conseqüències s'agreugen amb la gestió PSOE-UP que provoca patiments i més desigualtat social. Conformen un govern al servei de: garantir els guanys capitalistes, sostenir el règim monàrquic parlamentari del '78, obeir imperialisme occidental, la UE i l'OTAN, construir l'“Europa fortalesa” anti immigrants i donar suport al gendarme marroquí contra el poble sahrauí. La coalició del govern espanyol no és progressista ni d'esquerra.
Sepulturers de l'1-O. La majoria del poble català va donar suport al govern ERC-JxCat. No obstant això, hi ha moltes persones que se senten defraudades perquè Pere Aragonés ha sincronitzat amb el govern espanyol. Sosté Sánchez i s'allunya de la República Catalana en funció d'aconseguir una autonomia regentada. No és sorprenent que Junqueras hagi criticat la crida de l'ANC ni que president no assisteixi a la mobilització de la Diada. No són errors, es una política que sepulta al 1-O. La taula de diàleg és un parany per consolidar l'opressió de Catalunya.
La dreta i la ultradreta estan a l'aguait. Les mentides, les traïcions, les inconseqüències de la gestió PSOE-UP i dels reformistes, generen descontent i desconfiança. És precisament el que intenten capitalitzar el PP, Vox i Cs. Des de posicions reaccionàries, es presenten miserablement com a gestors del canvi, defensors de les llibertats i portadors de benestar econòmic. Cal combatre'ls on treguin el cap.
7 propostes
La situació de crisi actual i la que vindrà planteja grans desafiaments i, alhora l'oportunitat de construir alguna cosa nova. La lluita unitària i lintercanvi dopinions ajudaran a configurar el millor camí a seguir.
1-Trucar que irrompi el poble treballador. El camí per enfrontar la situació actual i el que vindrà ho assenyalen les mobilitzacions i les lluites. Com les que en diferents moments van protagonitzar els treballadors de la sanitat, l'educació, els metal·lúrgics gaditans, els treballadors d'Iberia, Ryanair i altres. Les mateixes que duen a terme els treballadors de França, del Regne Unit i altres països del món. Donem suport a les lluites i l'exigència de vaga general a CC. I. i UGT.
2- Fomentar assemblees democràtiques. És fonamental que es debati i voti un pla de lluita en assemblees democràtiques. Amb un programa de reivindicacions transicionals que vagi des de les necessitats immediates a les de fons, perquè la crisi la paguin els capitalistes. Als sindicats calen nous dirigents, democràtics i combatius.
3-Reprendre les lluites massives. Són fonamentals les mobilitzacions massives i l'autoorganització, al costat del moviment obrer, per fer un nou embat contra el règim del ‘78, contra la persecució i la repressió, per l'amnistia i els drets socials pendents. JxCat va suspendre la independència en el moment més àlgid de la mobilització, ara ERC completa la feina intentant congelar-la, camí a sepultar l'1-O. Fa falta una nova direcció per aconseguir la conquesta de la República Catalana. És una tasca indissoluble en la lluita per una sortida estratègica: que governin els treballadors i el socialisme.
4- Enfrontar els governs burgesos i els seus règims. No creus que hi ha prou elements per a una profunda avaluació dels governs central i autonòmic? Creiem que sí, i que donaria un resultat inequívoc: no són progressistes ni d'esquerra. Són variants de governs burgesos que no surten dels límits que imposa el sistema capitalista. És un error dipositar fins a la més mínima confiança als governs PSOE-UP i ERC-JxCat.
5-Combatre unitàriament a la dreta i la ultradreta. Això no implica optar pel "Mal menor", un parany que llisca el poder a un costat ia l'altre del pèndol polític sense provocar canvis profunds. Significa evitar que els sectors més nefastos de la societat capitalitzin el descontentament social. Els moviments polítics, socials, sindicals, de drets humans i culturals tenim el desafiament de combatre'ls sense treva fins a derrotar-los.
6-Posar drets l'actor polític que falta: l'extrema esquerra. Fa falta una nova alternativa, d'extrema esquerra. Amb quines característiques? Que sigui antiimperialista, anticapitalista, que estigui per l'autodeterminació dels pobles, per la independència de classe, que trenqui amb la UE i no cedeixi als governs ni als règims burgesos. Amb quin programa? Amb propostes que responguin a les necessitats immediates ia les estratègiques, és a dir, per un govern dels treballadors i pel socialisme. Amb quina orientació? Que no sigui només una formació electoral, sinó una eina per donar suport a les lluites i intervenir en els processos polítics. Que s'arreli al moviment obrer i popular, estudiantil, feminista, pensionista i migrant. Que s'ubiqui lluny de la vella política, del sectarisme i de l'oportunisme. Que es delimiti dels reformistes i combati la dreta i la ultradreta. Amb quin mètode? Amb l'acció comuna, el debat pacient, el respecte a les diferents opinions i tradicions polítiques.
7-Impulsar la crida a construir allò nou. La CUP es defineix anticapitalista, formula crítiques correctes i continua gaudint de suport en sectors de l'activisme i la joventut. És un capital polític important des del qual podria trucar a posar de peu un Front d'extrema esquerra. Seria un pas molt positiu vist amb gran simpatia pels lluitadors més conseqüents. No es pot avançar en aquest sentit sense trencar els acords amb ERC que li van atorgar la investidura a Aragonès i el sostenen al poder. També Anticapitalistes compliria un rol progressiu si es pronunciés en el mateix sentit, superant el regionalisme i les mitges tintes programàtiques. Els agrupaments que ens reivindiquem socialistes i internacionalistes, com SOL, AL, CRT, CR i IR, tenim el desafiament de passos per revertir la dispersió i avançar cap al reagrupament dels revolucionaris.
