23J: Vot crític a la CUP
El vot al “mal menor” no frenarà la dreta i la ultradreta. Calen noves alternatives d'extrema esquerra.
A la nota de saldo del 28M vam adonar dels resultats de les eleccions municipals i les seves principals conclusions. Del cop dur rebut per la “coalició progressista”, amb el PSOE perdent vots i Podem llanguint. Del triomf del PP que va enfortir la dreta i l'auge de Vox, l'expressió d'ultradreta del qual va obtenir el major creixement. Tots dos es van alimentar de la pèrdua de vots de Ciutadans que va quedar al límit de l'extinció. El 23J, Sánchez es juga a mantenir el poder, el PP pretén arrabassar-s'ho i VOX vol ser determinant en la formació d'un govern amb els populars. Les enquestes donen resultats diferents, l'elecció té un resultat incert.
El parany del “mal menor”
El vot PSOE-SUMAR no serà la barrera ni del PP, ni de VOX. El vot al "Mal menor" acabarà sent el vot al mateix mal. Si la dreta i la ultradreta veuen possibilitats de guanyar el 23J, es deu als desastres i les mentides al poble treballador formulades pels socialdemòcrates i els reformistes. Ells van ser els que van gestionar per als empresaris i els privilegiats, que són servents del règim monàrquicoparlamentari i del sistema capitalista. Sánchez i Díaz no són part de la solució sinó del problema. No es pot aturar els reaccionaris amb el PSOE o SUMAR, com no es va poder amb Podem. Tampoc no són una opció ERC ni les variants nacionalistes que recorren el camí de l'autonomisme sobre l'autodeterminació. Tots ells són més del mateix, tenen poc de progressistes i res d'esquerra.
Una absència
Després de les eleccions municipals vam tornar a plantejar la necessitat de posar dempeus un Front d'Esquerra. Lamentablement, la proposta no va tenir ressò a la CUP, que és el corrent d'extrem esquerre més implantat, ni a Anticapitalistes, ja que tots dos van aplicar una altra orientació. D'aquesta manera, es desaprofita l'oportunitat de disputar amb més força l'espai que deixa l'afebliment de les expressions reformistes. L'espai a esquerra que existeix s'ampliarà en la mesura que avanci la crisi capitalista i la lluita de classes. Aprofitar l'oportunitat d'ocupar-lo té com a condició postular una alternativa conseqüent.
Sectarisme i oportunisme, mals consellers
A les eleccions presidencials la CRT i Corrent Roja van optar pel vot nul o l'abstenció. Esquerra Revolucionària crida a votar BNG, EH Bildu i CUP. I Lluita Internacionalista votarà la CUP, però els seus cridats a més unitat són merament propagandístics. No confluïu en un front d'esquerra, a més d'una diferència en la tàctica electoral, implica menysprear la possibilitat d'una intervenció comuna en altres processos polítics i en la lluita de classes. Un pol dels socialistes revolucionaris seria útil per impulsar un gran front esquerre, enfrontar amb més força els reformistes, a la dreta i la ultradreta, amb un programa principista i un accionar conseqüent. El fet de tenir diferències i matisos no pot impedir un apropament.
Plantem Cara!
En una situació així, cridem el vot crític a la CUP. Assenyalem les discrepàncies perquè la CUP no té una definició per la independència de classe i la seva política és molt oscil·lant. Seguirem expressant les nostres opinions alhora de participar a les campanyes electorals, com vam fer amb la CUP en L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona y Banyoles; i lluitar en unitat d'acció.
Vota la CUP perquè al Parlament hi hagi un altaveu de suport a les lluites obreres, feministes i ecologistes. Contra els governs nacional i autonòmic. Per l'autodeterminació de Catalunya. Perquè els diputats estiguin completament al servei de la mobilització i l'autoorganització. Per denunciar l'opressió del règim del '78 i l'explotació del sistema capitalista. Mentrestant, seguirà plantejada la necessitat urgent de conformar un front dʻextrema esquerra amb un programa dʻindependència de classe, que baralli perquè governin els treballadors i el socialisme.
