Catalunya: No als Mossos als instituts!

Mestres, estudiants i famílies qüestionen la presència de Mossos en centres educatius i denuncien retallades prèvies en personal social. Donem suport als seus reclams! Que els sindicats responguin amb vaga!

Un pla repressiu i repudiable

El nou pla pilot impulsat per la Generalitat de Catalunya per desplegar agents dels Mossos d’Esquadra de paisans en instituts considerats “conflictius” ha provocat rebuig en amplis sectors la comunitat educativa i populars. La mesura, presentada com una resposta a situacions de violència escolar, proposa la presència estable de policies sense arma dins dels centres, amb funcions de mediació i prevenció.

Des del Govern s'argumenta que l'objectiu és garantir la convivència i reforçar la seguretat a les aules. Segons la conselleria dInterior, els agents actuaran de paisà, comptaran amb un espai propi als centres i treballaran coordinadament amb les direccions escolars. La iniciativa, sostenen, respon a l'augment d'incidents i agressions.

El rebuig és ampli

No obstant això, el rebuig ha estat ampli. Sindicats docents, estudiants i famílies denuncien que la mesura no aborda les causes estructurals dels conflictes. Assenyalen, a més, una contradicció evident: la pròpia administració ha reduït recentment el nombre de professionals d'integració social. 420 un 300—, retallant recursos clau per a la contenció i l'acompanyament educatiu, mentre destina fons a la presència policial. Per a gran part de la comunitat educativa, substituir intervenció social per control policial implica un gir preocupant al model d'escola.

Mesures d'ultradreta aplicades pels “socialistes progres”

És un repudiable intent per normalitzar la presència policial en espais educatius, advertint que pot generar un clima de vigilància, estigmatitzar determinats centres i criminalitzar els estudiants, en lloc de fomentar entorns pedagògics inclusius. I, com a mesura repressiva coincideix amb les aspiracions de Vox, el PP i els sectors d'ultradreta, però no són ells els qui l'apliquen.

La responsabilitat política d'aquesta orientació recau directament a Salvador Illa i al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que governa la Generalitat com a representant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) encapçalat per Pedro Sánchez. Els progres lluny d'impulsar polítiques educatives basades en el reforç d'equips pedagògics i socials, opten per una resposta repressiva que introdueix la policia als centres educatius, alineant-se amb una lògica de control abans que d'acompanyament. Aquesta decisió no és aïllada, sinó part d'una línia política més àmplia que prioritza la contenció i la disciplina davant de la inversió estructural en educació pública.

El pla compta amb el miserable suport del sindicat docent ASPEC, majoritari a secundària, que considera necessària la mesura davant l'increment de situacions de violència. Fins i tot argumentant fets reals com ara que el professorat ha patit algun tipus d'agressió i que necessita condicions de treball segures.

Així ens ha explicat les seves opinions un docent dels centres afectats a L’Hospitalet de Llobregat

“Abans de res, dir-vos que sembla que existeix un consens força ampli per part de gran part de la societat, però principalment de la comunitat educativa, treballadores, alumnat i famílies, en forma de rebuig a aquest pla pilot. Aquest pla pilot s'ha fet de manera unilateral per part del Govern, és una coordinació entre el Departament d'Educació i Interior. No sabem exactament a què respon. Sí que respon a intentar treure un rèdit electoral, posant sobre la taula unes polítiques que entren en el marc mental d'aquesta seguretat malentesa. Posa el focus en les conseqüències d'unes polítiques que empenyen a la misèria i la precarietat moltes veïnes dels barris de treballadors en comptes d'intentar posar el focus a les causes, que evidentment són aquestes polítiques que generen precarietat. llavors, entenem que és una mesura que estigmatitza alguns centres, alguns barris i algunes comunitats i que, per tant, alimenta aquestes postures racistes i reaccionàries. No sabem quins són els criteris pedagògics que hi poden haver darrere perquè no s'entén com els darrers dos anys s'han reduït el nombre de tècniques d'integració social, d'orientadores als nostres centres i, en canvi, ara s'aporta un recurs que suposa un cost en forma de figura policial que entenem que fiscalitzarà també la feina que fem el professorat, segurament intentarà coaccionar les actituds que tenen tant l'alumnat com les treballadores, justament en un moment en què el professorat està molt mobilitzat i, bé, és difícil d'entendre. No creiem que hi hagi cap mena de benefici electoral, creiem que és un càlcul molt mal realitzat per part del PSC que assumeix el marc mental de la dreta i l'extrema dreta. No sé si això estigmatitza, s'ha pres de manera unilateral, va en contra del que demana el conjunt de la comunitat educativa, que són més recursos en forma de professionals que sí que tenen la formació per abordar la conflictivitat que sí que existeix en alguns centres, però és una conflictivitat que és la conseqüència d'unes polítiques que atempten contra la classe treballadora dels nostres barris. A sobre, ens vam assabentar de tot perquè com la informació es va filtrar, es van veure obligats a notificar-nos. És una vergonya!

Escoles sense policies! Futur sense capitalisme!

Des de Socialisme i Llibertat (SOL) repudiem la presència policial a les escoles, exigim que la mesura no s'apliqui i sigui immediatament anul·lada. Per fer retrocedir aquesta barbaritat, cal exigir als sindicats que convoquin assemblees per organitzar una gran lluita entre professors, treballadors de l'educació, estudiants i tota la comunitat educativa, que una als treballadors i al poble, amb tota mena d'accions que es decideixin democràticament i la convocatòria a una vaga perquè no hi hagi policies a les escoles. Que els diners s'inverteixin en mesures d'integració social, no en control i repressió.

Les causes de fons de la violència a les escoles ia la societat es troben a la pròpia essència del sistema capitalista que amb explotació i opressió genera pobresa, desigualtat social, marginalitat, discriminació i plena de desesperança en el futur a la joventut. Aquestes mesures també afavoreixen les privatitzacions com un negoci, quan es necessita una educació 100% pública, gratuïta i de qualitat, planificada pels seus propis treballadors i per la comunitat educativa, sempre amb lestratègia duna sortida de fons anticapitalista, per construir una societat diferent, igualitària i democràtica, que només pot ser socialista.