“Ni una Maricarmen més”
El desnonament de Maricarmen, una dona de 87 anys amb un 50 % de discapacitat i mobilitat reduïda, va ser la gota que va rebalsar el got del cansament amb la situació de l'habitatge. a Madrid, milers de persones van participar de la manifestació massiva convocada dissabte 26 pel Sindicat d'Inquilines i Inquilins de Madrid sota el lema «Ni una Maricarmen més» i romanen acampades a la Porta del Sol com a continuïtat del reclam.
per Santi González
Manifestació massiva i acampada
Milers de persones recorrien el centre de la capital per protestar pel desnonament de Maricarmen i per la situació d'emergència en què es troba l'habitatge al país. Però no va ser una manifestació més, va continuar dissabte a la nit amb una acampada a la Puerta del Sol. En el record apareix l'inici del Moviment dels Indignats de 20111.
El sindicat ha comunicat que continuarà la mesura mentre no s'aprovi el “Decret Maricarmen”, que és un paquet de mesures entre les que es troben els contractes de lloguer indefinits o amb renovació automàtica, la congelació dels lloguers i una major protecció davant dels desnonaments sense alternativa habitacional. També reclamen que es regulin els lloguers de temporada i d'habitacions. Mesures que tallarien amb desallotjaments com el patit per Maricarmen.
Aquest decret proposat pel sindicat senta les bases del que està exigint la societat. Mentrestant el govern de Pedro Sánchez té el seu propi decret i està actuant a “contrarellotge” perquè dimarts estigui llest i sigui aprovat pel consell de ministres. Aquestes properes hores fins dimarts seran decisives per continuar la pressió cap a l'Executiu, que va tenir 8 anys de govern per plantejar mesures davant aquesta crisi habitacional i no ho va fer. en canvi, es va limitar a mesures aïllades que no van canviar l'equació i avui ens trobem que l'habitatge va deixar de ser un dret universal per convertir-se en un bé amb què les grans forquilles poden especular.
Caldrà veure que tan bones van ser les orelles que van prestar a la mobilització que va tenir presència aquests dies a tot el territori de l'Estat Espanyol i no tornen a plantejar mesures cosmètiques.
La mobilització marca el camí
És clar que la mobilització social i un pla de lluita és el que cal perquè la classe política s'hagués de moure. A Madrid dissabte es van manifestar a prop 300.000 persones, deixant clar que hi ha força per lluitar per tot. Per això és crucial aprofundir i articular les lluites amb altres sectors i com a molt bé planeta el sindicat d'inquilines cridar que les centrals sindicals convoquin la vaga general. És impensable que amb el deteriorament de la qualitat de vida i del desfinançament que s'està fent de la sanitat i l'educació pública les centrals sindicals segueixin amb aquest paper tan passiu.
Per això l'acamp és una necessitat i un encert, perquè posa contra les cordes els qui governen, però també els qui haurien d'estar pressionant el govern. Si no, és deixar-li el carrer a Vox i al PP perquè segueixin inundant d'odi i racisme l'opinió pública. Però gràcies a la lluita i la mobilització, des de dimecres, l'agenda està marcada per la lluita de les llogateres i els llogaters que demostrem que hauran d'escoltar o fer-se de banda.
Cal anar per tot
El “Decret Maricarmen” és la base que planteja el sindicat d'inquilines com a mesures d'urgència per sortir la situació deplorable en què estem els qui vivim de llogar. Però és important que no hi quedi i avançar cap a mesures que tallin la relació que avui tenen els fons voltor amb l'habitatge. Que en definitiva és el que encareix els nostres barris i deixa pisos buits i gent al carrer.
Cal avançar en l'expropiació dels habitatges en posició de societats comercials i posar-los al servei del parc públic, amb lloguers assequibles. La prohibició de la compra d‟habitatges per aquests grups empresaris i un pla d‟obra d‟habitatges públics per pal·liar el dèficit habitacional que avui té la classe obrera. Aquestes són algunes mesures de fons que, si bé no exigeixen trencar amb el capitalisme, pel que sembla són massa per al socialisme del PSOE.
L'habitatge és un dret, no un negoci
La Plaça del Sol ha de transformar-se en un centre de solidaritat, reclam i coordinació de la lluita per l'habitatge i amb ella per la salut i l'educació pública; al costat del poble treballador de tot l'Estat espanyol, pel camí de conformar un Gran Moviment pel Dret a l'Habitatge, nacional i continental. Repliquem la manifestació i l'acampada a tot l'Estat!
El problema social de l'habitatge és provocat per l'especulació immobiliària, els fons voltors, la set de guany capitalista i la complicitat dels governs que creua tot Europa. Com a tal cal respondre amb la unitat d'acció més àmplia als carrers i una sortida de fons: trencar amb aquest sistema capitalista, perquè seguir posant pegats no canvia res i nosaltres volem donar volta tot, amb un sistema diferent, més just per a les grans majories, que només pot arribar de la mà del socialisme.
