Israel: cau la careta d’un rostre colonitzador i genocida

Amb la massacre de les bosses de farina, Israel es deixa veure de nou com l’assassí en el qual s’ha anat consolidant els últims 75 anys, fins i tot els qui l’hi dona suport, el critica. Ha començat el Ramadà sense que hi hagi cap acord d’alto el foc entre els sionistes i Hamas. L’imperialisme alerta a Israel sobre les conseqüències d’una probable i propera escalada bèl·lica regional. És necessari fer costat solidàriament a l’heroic i massacrat poble palestí, plantejant una sortida estratègica: una Palestina única, laica, democràtica, no racista i socialista.

La massacre de les bosses de farina

Després del reconeixement explícit de la voluntat d’Israel de romandre a Palestina després de la guerra, l’exèrcit israelià va disparar contra persones desesperades que anaven a la recerca d’ajuda humanitària al sud-est de la ciutat de Gaza. Van assassinar 112 persones indefenses i van ferir-ne  750. Quedarà a la història de la humanitat com un dels actes més antihumans i criminals perpetrats. L’acció va ser pròpia d’un règim nazi i de segur no sorprèn a ningú perquè en cinc mesos d’invasió han continuat perpetrant i recreant els pitjors mètodes dels últims 75 anys de conquesta i genocidi. Sense cap mena de dubte, els sionistes s’han rentat les mans tenyides de sang argumentant que els soldats van disparar només a un petit grup perquè “se sentien amenaçats” i que la responsabilitat de la massacre va ser causa d’una estampida humana amb “empentes, calcigaments i atropellaments”. Els sanitaris, metges i testimonis refuten la versió israeliana i al·leguen que els soldats van obrir foc quan la gent es va abalançar sobre els combois. Aquesta és la resposta de Netanyahu i del règim d’ultradreta sionista al Tribunal Internacional de Justícia quan aquest el va advertir de les seves accions genocides, és a dir, no li interessa en absolut. La matança també va posar de manifest la fam dels 700.000 civils que romanen al nord de Gaza, sotmesos a un aïllament major per la invasió israeliana.

Les crítiques ja venen de qui més suport li dona

Com ja fa dies que assenyalem, la mobilització mundial per Palestina és tan forta i el genocidi tan indissimulable que fins a les potències que sostenen a Israel critiquen les seves accions. L’imperialisme nord-americà, en boca del seu cap Joe Biden, va afirmar “No abandonaré mai a Israel” la qual cosa és evident perquè és el gendarme a qui arma a l’Orient Mitjà i, alhora, va expressar que la manera en què està duent a terme la guerra a Gaza, “perjudica més que ajuda a Israel”, “ha de prestar més atenció a la pèrdua de vides innocents per les accions que està emprenent” i fins va afirmar que Rafah “és una línia vermella”, fins i tot, el Comando Central dels Estats Units va anunciar que havia enviat un vaixell cap al corredor marítim d’ajuda des de Xipre a Gaza. Els sionistes han respost a Biden que “està equivocat”.

Comença el Ramadà més tens sense un alto el foc a Gaza

El dilluns 11 va començar el Ramadà i els mediadors d’Israel i Hamas continuen dialogant al Caire sense que arribar a un acord per a un alto el foc. Si els assassins sionistes llancessin una ofensiva sobre Rafah o provocacions durant el Ramadà podria haver-hi una catàstrofe pitjor de la qual ja hi ha, podria causar una reacció musulmana en cadena i una forta escalada de la guerra en intensitat i extensió. Ara per ara, els imperialistes manifesten no voler seguir aquesta via.

Musulmans prop de la Mesquita de Jerusalem, esperant la lluna nova que anuncia l’inici del Ramadà.

Que s’estengui el crit de Palestina lliure del riu a la mar

La resistència palestina és heroica. La solidaritat internacional s’evidencia amb la continuïtat de les mobilitzacions per Palestina, del boicot als productes israelians i a l’enviament d’armes i l’exigència als governs de ruptura de relacions. El veritable rostre d’Israel està quedant retratat a tot el món  amb el seu accionar genocida i criminal dels últims 75 anys de colonització i actuació com a gendarme de l’imperialisme contra el poble àrab a l’Orient Mitjà. L’Estat d’Israel no té solució, ha de ser destruït per a construir una Palestina única, laica, no racista, democràtica i socialista.