Els actes de dreta, "No passaran" sense repudi

Les manifestacions fixades pel PP i Societat Civil Catalana (SCC) són reaccionàries. La lluita conseqüent per l'amnistia i l'autodeterminació requereix respostes contundents, tant immediates com estratègiques.

Un altre cop al centre de l'escena

Les exigències de l'expresident Carles Puigdemont (JxCat) per invertir en Pedro Sánchez (PSOE) i la massiva Diada del 11 de setembre, van recol·locar al centre de l'escena política els reclams més sentits del poble català: defensa de l'idioma, amnistia i autodeterminació.

Atac de nervis per l'amnistia

Per a la dreta i la ultradreta són punts inacceptables, però el que els ha causat crispació va ser la menció de la possibilitat que es dicti una llei d'amnistia. No els importa que es preanunciï com un perdó parcial i instal·li a la Moncloa un president burgès, sostenidor de l'anacrònic i debilitat règim del '78.  

Aznar, des del museu de l'horror polític

En aquest sentit, l'ultra reaccionari expresident José María Aznar, va proposar fer-ne una "mobilització cívica i institucional contra l´amnistia i l´autodeterminació". Els portaveus del seu partit, el PP, van sortir a defensar-lo i l'actual candidat a la investidura elegit per Felip VI, Alberto Núñez Feijóo, va adoptar la idea.

Concentracions retrògrades

a conseqüència, el PP va convocar un acte a Madrid, el cap de setmana del 23-24 de setembre i SCC a un altre a Barcelona, el 8 d'octubre. Vox ha declarat que va “a acudir a totes les manifestacions que hi hagi contra aquest intent per subvertir l'ordre constitucional”, i que decidirà la vostra assistència a l'acte madrileny en funció de si es tracta d'un esdeveniment del PP o l'excedeix. També va confirmar que donarà suport a SCC a la capital de Catalunya.

Trasllat de l'escenari

La dreta unionista ha pujat l?aposta en traslladar la disputa política cap al carrer, buscant complicitats socials entre els sectors més retrògrads. Ho fan sota el mantell sagrat de la Unitat d'Espanya, per un govern en minoria del PP i contra els que van promoure un cop d'Estat, en referència als dirigents independentistes del “Procés”.

La mansuetud que no serveix per a res

Per a Yolanda Díaz, vicepresidenta en funcions del govern i líder de Sumar, el PP actua “desestabilitzar el país”, davant la qual cosa ha realitzat una crida institucional a mantenir la “serenitat”, en sincronia amb la línia del PSOE i Unides Podem. Els reformistes critiquen els més rancis de la política, alhora que els seus desastres governamentals, mentides i claudicacions els obren el pas.

Derrotar-los als carrers

AlPP, Vox i els seus socis cal derrotar-los als carrers. És l'accionar que esquiven el PSOE, estiu, podem, en Comú Podem, Esquerra Unida i altres. Per la seva banda ERC i JxCat només apel·len a les mobilitzacions per pressionar, més concentrats a negociar que en la ruptura amb els opressors.

Pronòstic incert, camí alternatiu

El procés d'investidura travessa una albergínia cada cop més espessa i embullada, per la qual cosa és aventurat vaticinar sí que desembocarà en nou president o noves eleccions. Sí que és segur que hi ha un altre camí per transitar, amb un pont que uneix les necessitats i accions immediates, amb les de fons.

Boicot

Cal obstruir per tots els mitjans els actes a Madrid, Barcelona ia qualsevol lloc on sorgeixin iniciatives amb les mateixes característiques reaccionàries. Els actes “No passaran” sense repudi.

Contra actes

La presència de la dreta i la ultradreta al carrer no pot passar desapercebuda: cal que el cap de setmana del 23/24-S i el 8-O, els agrupaments que es diuen progressistes, d'esquerra, les direccions sindicals i els moviments socials convoquin a mobilitzar i fer grans contra manifestacions. Seria més que oportú que la CUP, l'esquerra independentista, anticapitalistes, I, CR, CRT, AL, SOL i altres coincidíssim en una reunió per fer un Manifest unitari i independent.

Mobilització i vaga

Amb repressió o amb pactes, amb pals o amb concessions parcials, tant el PP com el PSOE intenten sepultar els reclams per la República Catalana. És una estratègia d'Estat que excedeix el capítol de la investidura i s'estendrà al llarg del temps. Urgeix un pla de lluita amb manifestacions massives i amb un rol protagonista del moviment obrer a través de la vaga, com la que va ser convocada a Catalunya el 3 d'octubre de 2017; sumant al moviment estudiantil i al poble català amb l'organització de piquets. A nivell estatal, tampoc no es poden obviar el deteriorament del nivell de vida, dels salaris, salut i educació públiques, d'allà l'exigència a UGT i CC. I. perquè abandonin la seva passivitat còmplice i truquin a assemblees per preparar una vaga general.

Amnistia i autodeterminació

L'exigència ha de ser per una amnistia completa, tant per als dirigents com per als milers d'activistes encausats per defensar el Referèndum de l'1-O i altres accions. Les suposades “aproximacions successives”, per més positius que es pintin els acords amb el règim, condueixen a un atzucac. El camí cap a la República Catalana s'aclarirà amb la mobilització, l'autoorganització i el sorgiment de nous dirigents polítics i sindicals, democràtics i conseqüents, capaços de superar les expressions defensores dels governs, del règim i del sistema capitalista.

Crear noves alternatives

La unitat d'acció per fer front a la ultradreta és un bon mecanisme. Sempre que no impliqui dissoldre's en l'orientació de l'acompanyant ocasional amb què només es coincideix en algun punt tàctic però no en l'estratègia. Cal crear un pol polític i programàtic independent per intervenir en la lluita de classes, en els processos polítics, per l'autodeterminació i el socialisme. Això requereix eines adequades, com un front d'extrema esquerra i un partit revolucionari, socialista i internacionalista arrelat a la classe obrera. Posem fil a l'agulla per aconseguir-los.